viernes, 27 de julio de 2012

Tres hospitales catalanes sin dinero para pagar las nóminas.


Una de las cosas  que sorprende de esta noticia es la nula repercusión en prensa local y nacional. ¿Por qué será?




http://www.huffingtonpost.es/2012/07/25/tres-hospitales-catalanes-sin-dinero-pagar-nominas_n_1701091.html

Petición al Defensor del Pueblo, Inconstitucionalidad del Decreto 16/2012



El grupo parlamentario Esquerra Plural, ha presentado un recurso de solicitud de inconstitucionalidad ante la Defensora del Pueblo Soledad Becerril  , frente al Decreto 16/2012.
Adjuntamos enlace con el texto completo del recurso


https://mail.google.com/mail/u/0/?ui=2&ik=2b0995e07c&view=att&th=138c90aba5e9e993&attid=0.1&disp=safe&realattid=f_h55ewxgy0&zw

No hay que recortar hay que gestionar mejor


Una curiosa intervención de Manuel Perez Sala, miembro de la Junta del Circulo de Empresarios. Objetivamente la argumentación de los recortes no se aguanta.


http://www.huffingtonpost.es/manuel-perez-sala/sanidad-no-hay-que-recortar_b_1702065.html

jueves, 26 de julio de 2012

Manifiesto de la Plataforma por el Derecho a la Salud




MANIFEST DE LA PLATAFORMA PEL DRET A LA SALUT



 Amb aquest primer manifest del 28 de juliol de 2012 neix la "Plataforma pel dret a la salut" per la lluita contra totes les ofensives que s'estan fent sobre el Sistema Nacional de Salut i el seu caràcter universal, públic i equitatiu, a nivell estatal i català.
Aquest manifest es centra en la lluita contra el Real Decret Llei del 20 d'abril del 2012 que el Govern de l’Estat va aprovar sense cap debat al Parlament, un Reial Decret Llei que pretén acabar amb la universalitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). El títol "per garantir la sostenibilitat del SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les prestacions" anuncia tot el contrari del seu contingut. A la pràctica, aquest Decret refusa un SNS basat en el dret a l’atenció sanitària universal, equitativa i de qualitat, per a totes les persones, a favor de la promoció d’un sistema de salut que estimula la privatització de l’atenció a la salut i afavoreix l’augment de les desigualtats socials, segons l’estatus migratori, l’edat, la classe social, el lloc de residència o el gènere de les persones.
Les mesures del Reial Decret de 2012 amb major impacte sobre l’actual SNS i la salut de les persones són: 1.- Suprimeix el dret a la salut com a dret universal i individual de les persones.
Exclou el dret a l’atenció sanitària integral a les persones immigrades indocumentades, els joves majors de 26 anys que no han entrat en el sistema de la Seguretat Social (SS), les persones que treballen en l’economia informal o han treballat en paísos sense acords de SS, o les dones que s’han dedicat a les tasques domèstiques sense remuneració al llarg de la vida.
Vincula el dret a l’atenció sanitària a l’assegurament de la persona (cotització social); en contraposició amb l’articulat de la Constitució espanyola de 1978 i la Llei General de Sanitat de 1986, que vinculen aquest dret al fet de residir a qualsevol territori de l’estat espanyol. 2.- Elimina l’equitat en les prestacions sanitàries i en l’accés als serveis i tractaments de salut.
Introdueix barreres econòmiques en l'accés als tractaments de salut: Imposa el repagament per medicaments als pensionistes, incrementa el repagament per part dels treballadors actius i introdueix el pagament dels trasllats no urgents en ambulància i de l’alimentació artificial, entre d’altres.
Pretén eliminar el dret de les dones a l’avortament, conquerit després de molts anys de lluita.
Així, l’atenció sanitària rebuda dependrà de la capacitat per pagar i per tant, deixarà de ser igual per a totes les persones. És a dir, s’incrementaran les diferències injustes en l’accés a la sanitat i per tant, les desigualtats en salut entre les persones amb o sense malalties o en situacions socials i econòmiques més o menys desfavorides.
Pretén fragmentar l'assistència sanitària segons tres tipus diferents de prestacions: "bàsiques comunes", "complementàries" (mitjançant copagaments) i "suplementàries" (diferents segons la comunitat autònoma). 3.- Acaba amb el caràcter solidari i redistributiu del SNS. Des de la promulgació de la Llei de Sanitat de 1986, l’atenció sanitària no es finança amb les quotes de la SS, sinó amb els impostos com l'IVA, l’IRPF i altres taxes que paga tota la població. Els co-repagaments previstos en el Decret posen les bases per acabar amb el caràcter redistributiu i cohesionador social del SNS. 4.- Redueix l’eficiència de les mesures preventives i de control de la salut pública promogudes pel SNS.
5.- No contribueix a la sostenibilitat del SNS.
Les mesures previstes en el Decret constitueixen una vulneració flagrant i inacceptable de l'ordenament jurídic bàsic espanyol i atempten contra el dret a l’atenció a la salut. A més deterioren les condicions de vida i d’ocupació i treball dels professionals de la salut; i els plantegen greus conflictes ètics relatius a l’exclusió de certs col·lectius de l’atenció sanitària.
Deteriora la qualitat de la salut de les persones i la sanitat pública, promou el recurs de les famílies a la sanitat privada i n’augmenta l’endeutament. A més, ben al contrari de produir estalvis, és previsible que motivi més ineficiències: els sistemes de salut universals són reconegudament més eficients que els basats en l’assegurament; les entitats privades proveïdores de serveis sanitaris són més cares que les públiques; i els sistemes que atorguen més pes als hospitals que a l’atenció primària són més cars, menys arrelats a la comunitat i més deshumanitzats.
La privació del dret a la salut sobre determinats col·lectius de la societat i la promoció d’un model d’atenció no orientat cap a l’atenció primària tindrà un impacte sobre el conjunt de la societat: col·lapsarà els serveis d'urgències, obstaculitzarà la prevenció de determinades malalties, fa minvar la qualitat global del sistema de salut i perjudicarà greument els professionals de salut en l’efectivitat de la seva funció. 6.- No afronta les actuals ineficiències del sistema de salut. No preveu mesures destinades a corregir ineficiències, ni desigualtats en l’accés als serveis sanitaris i en la qualitat de l’assistència. No limita la despesa en medicaments i altres tecnologies que sovint poden ser substituïts per alternatives de menys cost. Manté el poder i la influència dels valors de mercat (per exemple, de la indústria farmacèutica) en l’atenció sanitària i no aborda la problemàtica dels conflictes d’interessos de polítics, gestors i professionals, en relació a la indústria farmacèutica i de tecnologia mèdica i altres interessos de mercat. 7. Potencia el deteriorament del Sistema de Salut a Catalunya.
Aquesta darrera mesura interacciona directament amb els efectes del Decret sobre l’equitat i accés als tractaments (punt 2), atès que augmenta el preu que una persona resident a Catalunya haurà de pagar de més, per a poder accedir als medicaments indicats pels professionals de salut, essent de nou les persones de menor nivell d’ingressos i els malalts crònics, els col·lectius més vulnerables. Es tracta per tant, d’una taxa injusta sobre l’estat de salut de les persones. Els serveis i tractaments per la vida i la salut de les persones no es poden imposar amb taxes i més, quan aquestes taxes no justifiquen el gravatge per cap servei, o bé aquest servei no està explícitament identificat i quantificat. I encara menys quan hi ha una doble imposició, s’està vulnerant la Llei general tributària, la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat i la LOFCA i manca un reglament específic per aplicar-la, convertint els farmacèutics en recaptadors, en lloc de l’administració pública.
L’impacte de les mesures adoptades a través d’aquest Decret sobre el SNS i la salut de les persones es potencien amb les ja aprovades per l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya : la disminució de la despesa pública en salut, i el conseqüent tancament de llits, centres i serveis de salut; l’increment de la subcontractació de gestió privada o la recent introducció del co-repagament de l’euro per medicament. Fem una crida a la població, els agents socials, els moviments de base i els representants polítics a rebutjar i a combatre activament el cop d’estat espanyol i català als nostres drets.
Cal que ens mobilitzem de forma organitzada i recolzem les actuals iniciatives ciutadanes en DEFENSA del dret a la salut i del caràcter universal, equitatiu i públic del SNS i en CONTRA de la privatització, de les retallades en la despesa pública en salut; de la limitació d’accés a les prestacions, serveis i tractaments de salut, segons l’estatus migratori, els ingressos econòmics, el gènere, la classe social o l’estat de salut; i dels co-repagaments estatals i catalans, promoguts pels actuals governs espanyol i català, per tal de dificultar la seva posada en pràctica i exigir la seva retirada.
juliol 2012

50 Colectivos unidos contra el Decreto que acaba con el derecho universal a la salut


Convocatòria de premsa:

50 col·lectius units contra el Decret que acaba amb el dret universal a la salut

Es constitueix la Plataforma ‘Pel Dret a la Salut’, que s’estrena amb una manifestació el dissabte 28 a Barcelona

Al voltant de 50 col·lectius diferents (coordinadores en defensa de la sanitat pública, assemblees de barri, grups de treball, associacions i federacions de veïns, organitzacions de dones i/o persones migrants, sindicats, partits, etc) s’han unit per convocar una manifestació el proper dissabte 28 contra el Reial Decret aprovat pel Govern de Madrid el passat 20 d’abril. Els motius fonamentals són:

1.- Suprimeix el dret a la salut com a dret universal, limitant l’accés a les persones immigrades indocumentades, els joves majors de 26 anys que no han cotitzat a la Seguretat Social, les persones que treballen en l’economia informal o les dones que s’han dedicat al treball domèstic.

2.- Introdueix barreres econòmiques en l'accés a tractaments, com el repagament per medicaments als pensionistes o el pagament dels trasllats no urgents en ambulància, de l’alimentació artificial, entre d’altres.

3.- Redueix l’eficiència de les mesures preventives i de control de la salut pública, ja que col·lapsarà els serveis d'urgències, obstaculitzarà la prevenció de malalties, farà minvar la qualitat del servei i perjudicarà la tasca dels professionals.

4.- No contribueix a la sostenibilitat de la Sanitat Pública perquè al deteriorar la qualitat de la sanitat pública, promou el recurs de les famílies a la sanitat privada i n’augmenta l’endeutament. A més, no afronta les actuals mancances del sistema.

Aquesta mesura se suma a les altres agressions del Govern català a la Sanitat Pública, com l’euro per recepta, la reducció de llits o el tancament de plantes i serveis sencers. I DIEM PROU!

Amb aquesta mobilització arrenca la ‘Plataforma Pel Dret a la Salut’, un espai unitari per lluitar contra totes les agressions que està patint la Sanitat Pública.


Manifestació ‘Pel Dret a la Salut’
Dia: Dissabte 28 d’abril
Hora: 11.30h
Lloc: Rambla del Raval (fins a la Pl. Sant Jaume)
Cita mitjans: 11.15h Rbla Raval / c. St Josep Oriol










Lluitem perquè no ens retallin la salut i el futur!
NO a una sanitat classista, racista i masclista

Contactes premsa: Pere Fernàndez: 606.72.53.09 / Marcela Güell: 627.530.076 / Homera Rosetti: 677.730.545

La Plataforma pel Dret a la Salut, està integrada per:

ACDSP: Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública
Assemblea Eixample Esquerra
Assemblea Groga
Assemblea Gòtic
Assemblea de Bon Pastor
Assemblea del Carmel
Associació Papers i Drets per a Tothom
Associacions d'Horta-Guinardó
ATTAC Catalunya
ATTAC-Acordem
AVV Sant Andreu Sud
AVV. Guineueta
AVV. Prosperitat
AVV. Roquetes
AVV. Sant Andreu Nord-Tramuntana
AVV. Sant Andreu Palomar
AVV. Torre Llobeta
Badalona Indignada
Bellvitge Prou
Can Ruti diu Prou
CAPS: Centre de d'Anàlisis i Programes Sanitaris
CATAC/CTS: Candidatura autónoma de treballadors i treballadores de l´administració de Catalunya
CCOO
CGT: Confederación General del Trabajo
Col·lectiu Llibertari Antiracista de Barcelona
Comissió de Salut . Associació Veïnal Vila de Gràcia
Comissió de Salut de l'Assemblea Vila de Gràcia
Comissió de Sanitat de l'Assemblea Poblenou
CONFAVC: Confederació de associacions veïnals de Catalunya.
Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró-Maresme
Coordinadora SAP Muntanya
Cornellà Sense Fronteres
CUP
Dempeus
En lluita
EUiA
FAVB: Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona
GREDS: Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, UPF
GTDSP: Grup de Treball de Defensa de la Sanitat Públic. AcampadaBCN/15M
IAC
ICV
Indignats Cardedeu
L'Assemblea de Les Corts
Liga Síndrome de la Fatiga Crónica (LigaSFC)
PARS: Plataforma d'Afectades per les Retallades en Sanitat
Plataforma NO al tancament d'urgències al CAP de Castellbisbal
SINDIHOGAR/SINDILLAR
UGT
Xarxa de Dones per la Salut
XSUC






Barcelona, 26 de juliol de 2012

sábado, 21 de julio de 2012

Las farmacias catalanas empezarán a cobrar el copago estatal en agosto

Esta medida a parte de ser injusta es anticonstitucional y vulnera de forma flagrante la Ley de Sanidad. Es evidente que la receta electrónica eta implementaa en todo el teritorio catalán. Las prescripciones las firman los médicos no los enfermos

http://www.lavanguardia.com/salud/20120702/54319641795/farmacias-catalanas-cobraran-deuda-copago-a-partir-15-de-agosto.html

Victimas del euro por receta

El copago farmaceútico en Catalunya, desata la insumisión de 300 usuarios y pone en apuros económicos a numerosos pacientes que si pagan

Esta claro que si no pagamos y en elugar de ser 300 somos 300.000 será inviable que nos cobre este impuesto revolucionario. ¡ AYUDÉMONOS ENTRE NOSOTROS A QUE SEA POSIBLE!

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/300-personas-niegan-pagar-euro-por-receta-catalunya-2100142

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/300-insumisos-catalanes-certifican-que-pagan-euro-por-receta-2104638

viernes, 20 de julio de 2012

L' ICS molt millor de lo que voldria la Generalitat

L’ICS, molt millor del que voldria la Generalitat
Alfons Quintà
Les dades de la ben oficial Central de Resultados mostren que, malgrat les retallades i els despietats atacs rebuts des de la pròpia conselleria, l’Institut Català de la Salut (ICS) continua sent tan bo, o millor, que els centres concertats de gestió privada, afavorits per l’actual Generalitat. El treball només es refereix a l’assistència hospitalària. No entra a analitzar la primària.
El conseller de la Generalitat Boi Ruiz confiava que les dades acabades de donar a conèixer per aquell organisme, adscrit al seu departament, afavorissin la seva política de destrucció de la sanitat pública de la qual l’ICS n’és el paradigma, junt amb els seus vuit hospitals i els seus centenars de Centres d’Atenció i Primària. No ha estat així. El tret ha sortit per la culata.
La comparació patia vicis greus. Per exemple, en ser la peça clau de la sanitat pública catalana, l’ICS té l’obligació d’assumir les activitats més complexes ( i per tant més cares) així com les poc freqüents (o sigui poc rendibles) però en casos de vida o mort, com les cambres isobàriques per a submarinistes que no hagin efectuat bé la descompressió.
L’àmbit públic i el privat estan subjectes a comptabilitats diferents. El públic té un major grau de control. Per això ara se'l vol suprimir. En canvi, la privada té menors controls. És lògic que Mas, Ruiz i els seus amics propietaris o gestors privats vulguin esmicolar i privatitzar la pública.
La delirant política de la Generalitat en contra de l’ICS, s’explica per l’actitud de Mas en favor dels clans de la sanitat privada. Uns clans sempre amatents a les necessitats econòmiques del seu partit. Que els hi costi tant i que s’hagi pogut portar Josep Prat a la dimissió els posa frenètics.
Tot plegat comporta una política deliberada de destrucció de l’ICS. Temeràriament i injustament se li va arribar aplicar l’eslògan franquista “Un, gran i lliure”, quan la recerca de franquistes o exfranquistes podria donar més bons resultats a la Generalitat que no pas a l’ICS. La denigració deliberada de l’ICS ha estat una vil constant de la Generalitat de Mas. Ara Mas, Ruiz i els seus clans somniaven en dades objectives que avalessin el seu apriorisme interessat.
Imaginem-nos que un ministre de l’Interior espanyol es passés el dia criticant a la Guàrdia Civil i elogiant la seguretat privada. Afegim a aquesta situació imaginària que un organisme del propi Estat espanyol fes un informe que deixés millor a la Guàrdia Civil que a la seguretat privada.
Això és el ha passa realment en la sanitat pública catalana, que dia rere dia està retallada, injuriada, infamada i menystinguda pels que tenen el deure de protegir-la i millorar-la. El seu deure institucional seria fer tot el contrari. Està tan clar com que un ministre de l’ Interior ha de defensar la Guàrdia Civil.
A més, no afirma l’actual i vigent pla de salut de Catalunya (2011-2015), presentat i aplaudit per Mas a Sitges, el passat novembre, que ja teníem una sanitat “bona i barata”? Es mentia aleshores o es fa ara? O és que els clans de torn la volen més cara i amb més desori, fites malignes que ja s’estan assolint?
El 'Diario Médico'
El treball donat a conèixer per la Central de Resultats és molt detallat. Eldebat.cat pensava publicar-ne una anàlisi. Ja ho ha fet avui el Diario Médico. La seva corresponsal a Barcelona, Carmen Fernández, signa una magnífica crònica titulada “La Central de Resultados confirma que el ICS no es peor”.  
Carmen Fernández afirma que el bon resultat hospitalari del grup format a l’entorn de l’ICS “es dóna malgrat la campanya de desprestigi a la qual venen estant sotmesos des de dintre i des de fora del govern autonòmic”.
En efecte, hi ha una grollera campanya contra tot l’ICS des de la Generalitat i per part dels mitjans de comunicació en mans d’aquesta, així com dels subvencionats i progovernamentals, com La Vanguardia. Avui aquest diari publica un editorial que dóna a entendre que els empresaris catalans es moren de ganes de sumar-se a la mutant campanya de Mas en favor d’un concert econòmic o d’un pacte fiscal o lo que sigui. Aquest diari digital ja en va informar, de manera veraç, precisant que la majoria d’empresaris –com de treballadors o d’aturats– estan essencialment preocupats per la crisi i l’evident estancament econòmic. Fem una enquesta, al carrer, en un mercat o on sigui?
Les retallades vingueren després
Les dades sanitàries es van recollir abans de les grans retallades sanitàries, dutes a terme en la segona meitat del 2011. En el 2012 el descens d’activitat i l’augment de les llistes d’espera seran majors.
Això no obstant, algunes dades concretes són sorprenents. Per exemple, la d’hospitalització potencialment evitable. En casos no arriba a un u per cent el nombre d’usuaris ingressats dels que es creu que podien no haver-ho estat.
En canvi, a l’inefable Hospital Sant Jaume de Calella, membre del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), antic Consorci Hospitalari de Catalunya, arriba a un increïble 23,8 per cent el nombre d’usuaris que foren ingressats podent no haver-ho estat i, aquí està una possible clau, amb el seu ingrés pagat després amb diner públic a aquell centre concertat. Hi ha hospitals concertats dels que costa imaginar que es doni d’alta a algú un divendres. Si s’espera a dilluns seran dos dies més facturats. En un hospital de l’ICS això no tindria sentit.
Les entitats hospitalàries citades abans, com tot el Maresme, estan marcades pel poder i les pràctiques de Ramon Bagó, exalcalde CiU de Calella i amic personal de Jordi Pujol.
Respecte a l’ Hospital Clínic de Barcelona cal destacar que el seu director de Qualitat, Antoni Trilla, és també president de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut de la Generalitat, on està inscrita l’Agència de Resultats. Incompatibilitat s’escriu potser amb h?
Així, ai las, respecte al Clínic destaca que es deixa al marge el ben seu Barnaclínic, entitat totalment privada i de factures colossals. Tampoc apareix la seva “Transplant Services Foundation”.
A la vegada, no queda clar si es comptabilitzen tots els ingressos públics que percep el Clínic, no solament els serveis que factura al Servei Català de Salut.
Fins fa poc, i potser encara ara, el Clínic rebia catorze milions d’euros a l’any de la Diputació de Barcelona. En el moment en que fou traspassat de l’Estat a la Generalitat, gener del 2008, es convingué que percebria grans quantitats anuals, crec que 65 milions d’euros a l’any, per posar el seu dèficit a zero.
Un dia m’agradà reproduir com ara fa quatre anys es va dir i celebrar que aquella transferència era un gran bé per Catalunya. Ara sembla que serà un gran bé per al seu privatitzador director, Josep M. Piqué. Ja vaig exposar que CDC vol que aquesta privatització d’un bé públic per antonomàsia sigui duta a terme mitjançant la llei d’acompanyament –una nova llei òmnibus– del proper pressupost. Per tant, dintre de pocs mesos.
Josep M Piqué està molt vinculat al temible home fort del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Aubia. D’entrada la privatització, encara que sigui usant la fórmula d’una Fundació, sembla una aberració jurídica. En tot cas estan treballant en el tema un exèrcit d’advocats. El govern en dirà alguna cosa, algun dia, al Parlament? En tot cas, els diputats tenen la possibilitat – trista per a la democràcia– de llegir aquest diari digital. Preferiríem informar de bons debats parlamentaris, però Londres queda massa lluny.
Malament per a Boi Ruiz
No hi ha dubte de què Boi Ruiz hagués volgut trobar dades que desacreditessin a l’ICS, màxima encarnació de la sanitat pública catalana. No ha estat així. Ruiz haurà de continuar usant la imaginació. Haurà de tenir present que la molt bona anàlisi de Carmen Fernández pot acabar sent una primera clatellada, seguida d’altres. Farem el que podrem.
En un país normal, amb polítics de veritat, que pensessin només –o prioritàriament, o una mica– en l’ interès social general, dades com les ara aparegudes podrien portar a una inflexió, a un canvi de rumb. Si l’avi patró d’Artur Mas hagués evitat aquest tipus de raonament, en ocasió de mal temps, o d’una avaria, potser no hagués viscut tants anys. El seu nét és diferent, per desgràcia seva i de tots nosaltres.

viernes, 13 de julio de 2012

También Salud es defenderse de la destrucción del territorio

Nos llega este documento que creo pone luz en el lado oscuro de Eurovegas


1 Document conjunt sobre el denominat projecte EUROVEGAS Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) Des de fa un cert temps han anat apareixen en diversos mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, noticies sobre un denominat projecte EUROVEGAS, promogut per l’empresa "Las Vegas Sands Corp." respecte del qual s’ha establert una pugna entre Barcelona i Madrid, recolzada per les respectives institucions autonòmiques.
El projecte sembla que consistirà en construir un gran complex turístic amb hotels, restaurants, casinos, sales de joc, i sales de festa i convencions. S’especula amb una superfície d’implantació d’unes 800 hectàrees, desenvolupades per fases.
A Catalunya, segons els mitjans de comunicació hi ha varies possibles ubicacions que el Govern de la Generalitat hauria ofert al promotor. Una de les ubicacions possibles més comentades ha estat el Baix Llobregat. En concret en el delta, al voltant de l’aeroport del Prat. Actualment aquests terrenys del delta del Llobregat estan classificats de sòl no urbanitzable i qualificats, majoritàriament, pel vigent Pla General Metropolità (PGM-1976) de rústic protegit de valor agrícola, clau 24. Segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament l’abril de 2010, els terrenys on s’especula amb major insistència d’ubicar Eurovegas estan dins la categoria d’espais de protecció especial pel seu interès natural i/o agrari del Sistema d’espais oberts.
Aquests terrenys formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat (2.938 ha), gestionat per un Consorci creat l’any 1998. Els seus objectius, entre altres, són preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural i paisatgístic, com una inversió de futur que contribueix a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La superfície que ocuparia Eurovegas representaria, en aquesta opció hipotètica de localització, un 27% de la superfície actual del Parc Agrari.
Davant del desconeixement del projecte en detall i de la seva localització concreta, davant de la manca d’informació oficial sobre aquest tema i, davant les possibles repercussions de la ubicació del denominat projecte Eurovegas a Catalunya, les tres organitzacions professionals d’urbanistes i disciplines territorials; Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), formulen les següents reflexions, plantejaments i determinacions conjuntes:
COMPARTIM:
 L’interès per l’ordenació territorial, per l’urbanisme i per la gestió responsable del paisatge, a partir d’una mirada interdisciplinar que integra lectures i visions diverses, com les que han fet possible la redacció del present document conjunt de les tres entitats professionals.
 El valor i el reconeixement d’una cultura catalana envers l’ordenació i planificació territorial i urbanística, que ha fet que el nostre ordenament jurídic i les nostres polítiques de planificació territorial i de intervenció en el paisatge siguin un referent reconegut i valorat en el conjunt de l’Estat espanyol i de la Unió europea.
 Que, 25 anys després, considerem plenament vigent la Declaració Brundtland de 1987, que definia el desenvolupament sostenible com "aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre els recursos de les futures generacions". Aquest principi es fonamenta en tres pilars: l’econòmic, el social i l’ambiental.
 El que propugna la nostra legislació sobre l’urbanisme sostenible. Un model d’urbanització que promou: 1) La compacitat física dels assentaments, contra dispersió i desconnexió. 2) La complexitat funcional, contra especialització d’usos i activitats. 3) La cohesió social, contra segregació.
 L’interès en el sector del turisme de qualitat com un valor afegit a l’acció de l’urbanisme, l’ordenació del nostre territori i la valorització del paisatge (en el sentit que recull el Conveni Europeu del Paisatge de 2000), on algunes actuacions de baixa qualitat i turisme massiu, han malmès una part important del nostre país.
 La preocupació per l’abast dels procediments d’excepcionalitat en l’ordenació del territori i el planejament urbanístic, sota l’empara de situacions de singularitat.
Que el moment actual de greu i profunda crisi econòmica aconsella més que mai una correcta i racional planificació del nostre entorn. 2 DEFENSEM:
 Els processos participatius en el planejament territorial i urbanístic com a principi fonamental de la seva legitimitat democràtica.
 La màxima transparència i lleialtat institucional en les actuacions territorials i urbanístiques.
 El procés d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes, per tal d’establir la idoneïtat o no de la implantació, la capacitat o no del territori per acollir-la i la disponibilitat o no dels recursos necessaris, i si és el cas, la integració de criteris ambientals i paisatgístics en els projectes que els desenvolupin.
 L’existència i el valor dels espais oberts (espais amb valors naturals i rurals) a prop de concentracions urbanes i l’agricultura periurbana, especialment al delta del Llobregat.
 Els objectius principals fixats per la matriu d’espais oberts interconnectats en el vigent Pla Territorial Metropolità de Barcelona que vol:
L’interès públic preferent de les actuacions urbanístiques i territorials. Garantir la diversitat del territori i preservar-ne la matriu biofísica. Protegir els espais amb valors naturals, tant de composició com funcionals, i els rurals i agraris de proximitat com a components de l’ordenació del territori. Preservar el paisatge com a valor social i actiu econòmic del territori. Moderar el consum de sòl. Els valors ètics i socials que aporten les disciplines territorials en el seu conjunt, la practica de l’urbanisme i l’ordenació del territori. PREGUNTEM: QUÈ? En que consistiria el projecte d’Eurovegas, quines edificabilitats desenvoluparia, quin programa funcional executaria, quina dimensió en termes de superfície tindria, quines infraestructures comportaria, quins consums de recursos es preveurien, quin nivell d’emissions del complex i quines fonts energètiques s’utilitzarien. COM? Com es justificaria l’interès públic de l’actuació, com encaixaria la proposta en el model territorial existent, com es garantiria la lleialtat institucional entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments en la presa de decisions, com s’integraria la participació ciutadana en tot aquest procés, com es realitzaria l’avaluació ambiental de tota l’actuació, com s’avaluaria la mobilitat que una actuació d’aquest ordre pot arribar a generar, amb quins mecanismes jurídics es desenvoluparia l’actuació. QUAN? En quines fases s’executaria, en quin moment estaria prevista la informació del projecte als ajuntaments afectats i als ciutadans, quan temps requeriria la tramitació d’un projecte d’aquesta magnitud. ON? En quins indrets de Catalunya fins ara s’ha ofert alternatives, sota quins principis o criteris s’han analitzat i proposat aquests territoris i no uns altres.
En espera de major informació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya sobre el projecte denominat Eurovegas, les tres organitzacions professionals catalanes d’urbanistes i disciplines territorials volem expressar mitjançant aquest document conjunt, en primer lloc la nostre perplexitat sobre el procediment seguit fins ara en aquest tema; en segon lloc, manifestar la nostre defensa de la legitimitat de l’ordenament jurídic i el planejament territorial i urbanístic vigent; i finalment, donar un toc d’alerta sobre el valor de precedent que aquest procediment d’excepcionalitat suposaria en el tractament de les singularitats en l’ordenació del territori i que fins ara, amb aquest abast i escala, resulta inèdit a Catalunya.
Barcelona a 1 de juny de 2012. AGRUPACIÓ CATALANA

jueves, 12 de julio de 2012

La Asociación de Médicos de Familia presenta el primer informe sobre los efectos de los recortes en sanidad


La semFYC presenta en su Congreso el primer informe sobre el efecto de los recortes en atención primaria por comunidades autónomas


http://www.semfyc.es/es/noticias/destacadas/listado/CongresoBilbao_Recortes/

Crespo se enroca y afirma que sus cobros opacos son "cuestión pasada"



Ante todo negarlo, la investigación sobre este escándalo en la sanidad catalana ha de ver la luz. Han sido muchos años  y con más de un responsable público de este silencio



http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/11/catalunya/1341962061_359781.html

Mas se alía de nuevo con el PP tras eludir el debate sobre sus recortes

CiU salva un varapalo del Parlament al negociar con los populares un final próximo del euro por receta.
El apoyo de la oposición da via libre a la comisión de investigación sobre sanidad.


http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/mas-alia-nuevo-con-tras-eludir-debate-sobre-sus-recortes-2026246

Yo Sanidad Universal


Nos llegan noticias de Madrid de colectivos en defensa de la sanidad pública

http://yosisanidaduniversal.net/

Un diputado habla claro en el Parlament

A veces piensas que no todo esta perdido. Hay algún diputado que da la cara y explica las situaciones irregulares que estamos viviendo


http://www.youtube.com/watch?v=oNvjC6TXiLM

martes, 10 de julio de 2012

Boi Ruiz impone a los Hospitales del ICS recortes el doblede duros que al resto

Axfisiar la red pública de hospitales para generar actividad privada y que esta no se hunda. Ese y otros son los propósitos del emprendedor Boi Ruiz. El diferencial en la financiación en el año 2011 respecto al 2010 en la red pública fué de un 12'5%.


http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/09/catalunya/1341870884_169969.html

El gobierno mantedrá el euro por receta pese al veto del Parlament


Solo si todos nos negamos e innundamos de papeles y DNIs las farmacias evitaremos este abuso. Como dice Xavier Caño, "tenemos razón y somos más"


http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/govern-mantendra-euro-por-receta-pese-veto-parlament-2021521

Salud suprimirá 3.500 camas la primera quincena de agosto

Siempre aprovechando los periodos vacacionales para provocar miedo con los recortes.


http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/08/catalunya/1341774251_625368.html

Lo que hay que saber para no pagar el euro por medicamento


Dempeus nos envia esta pequeña guia. Si no pagamos conseguiremos el objetivo de que lo tengan que eliminar.

http://bloclaratera.blogspot.com/2012/07/materials-per-una-guia-d-insubmissio.html

sábado, 7 de julio de 2012

Y una reflexión de Forges

Una reflexion de Jose Luis Sampedro




http://www.cadenaser.com/gente/audios/sampedro-vida-hay-quien-pare/csrcsrpor/20120707csrcsrage_4/Aes/

El copago farmaceútico se calcula con datos desfasados del paciente


Sanidad ha usado la renta 2010 para establecer lo que paga cada usuario.



http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/07/05/actualidad/1341519312_704568.html

El Estado decidirá si nacionaliza mas bancos antes de Julio

Dentro del proceso de integración de las cajas, levamos gastados de dinero público la no nada desdeñable cantidad de 40.000 millones de euros. Ya no sumamos Spanair, Millet, Grupo Godó. con increibles inyecciones económicas y cero control,

El Parlamento Catalan decide ir hasta el fondo en los escándalos de la sanidad

El pleno aprueba crear una comisión de investigación, con la única abstención de CiU. El PSC elogia la labor de Geli al frente de Salud.
Es inaudito que no exita el suficiente control en los partidos políticos para pedir responsabilidades.




http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/04/catalunya/1341418894_245481.html

miércoles, 4 de julio de 2012

Las farmacias alertan que hay jubilados que no pueden comprar los medicamentos

Alegan que no pueden pagar el 10% del precio y esperar la devolución a los seis meses.

Es indignante con las pensiones al uso , que este gobierno no proteja a los que han mantenido el país durante los últimos 50 o 60 años.



http://www.lavanguardia.com/vida/20120704/54320213541/farmacias-jubilados-comprar-medicinas.html

La construcción social de la estupidez

Artículo creo que interesante de Daniel Innerarity  sobre la inteligencia colectiva y de como podemos construir politicamente  nuestra responsabilidad como arma para construir nuestro futuro colectivo



http://elpais.com/elpais/2012/05/28/opinion/1338224357_608976.html

El tope de los fármacos para crónicos se duplica

En este mes de julio se van a recalentar tres impuestos a la enfermedad, opina el experto en economía de la salud José Ramón Repullo, el copago de medicamentos, que se extiende a los pensionistas, la salida de la financiación  de unas 500 medicinas para tratamiento de sintomas denominados menores y la elevación  del techo de aportación para los medicamentos de cícero. Los medicamentos cícero suelen corresponder a tratamientos indicados para los enfermos crónicos o para las enfermedades de larga duración


http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/07/02/actualidad/1341228544_641421.html

El copago atasca las farmacias

Colas e incidentes informáticos ralentizan la dispensación en el primer día del medicamentazo


http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/07/02/actualidad/1341259531_354177.html

Confusión y caos con los recibos en Catalunya

Con mayor tecnología podrían demostrar su más absoluta incompetencia. Observese el proceso. Ud va a comprar el medicamento a la farmacia, en Catalunya , le aplican primero el pago de 1 euro por medicamento, ya sabe que puede negarse y firmar la hoja que tienen a su disposición en la farmacia y Ud. adjuntar una fotocopia de su DNI. Posteriormente el recaudador, digo el farmaceútico, le da un comprobante de la compra. La cantidad pendiente que dicen que tenemos que pagar, no se muestra en el tiquet que nos dan y es que el montante tampoco lo saben los farmaceúticos. "Le doy este tiquet,porque dentro de unos meses el Estado español pasará cuentas con Ud.". Es decir no se sabe si en agosto se pasará al cobro a los ciudadanos activos y en octubre a los pensionistas- Realmente el caos supera de lejos al orden lineal.
Me surge una pregunta , ¿No creen Uds. que somos los ciudadanos de este país los que deberiamos de pasar cuentas con el Estado?

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/01/catalunya/1341177384_922550.html

El copago arranca con dudas y quejas

La desinformación ciudadana y la frustración de los farmaceúticos marcan el inicio de la medida. El Pais Vasco no la aplicará por decreto


http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/07/01/actualidad/1341161025_948642.html

domingo, 1 de julio de 2012

Copagar, Objetivo,reducir el consumo

Los expertos, da miedo esta palabra dado el histórico de expertos que en muchos casos han llevado a la sanidad pública a este estado, bueno, pues estos expertos preveen que este mes se producirá la primera caida en el número de recetas desde hace más de 15 años.
Curios campaña del diario La Vanguardia y curioso su estudio comparativo con otros paises de Europa, la mitad de los datos de estos paises no nos los aportan,supongo que la inyección de optimismo económico que el Gobierno Mas inyectó al Grupo Godó  tiene sus contrapartidas


http://www.lavanguardia.com/salud/20120701/54318608463/objetivo-copago-reducir-consumo-medicamentos.html

El nuevo copago se estrena con dudas

El País Vasco no lo aplicará y en  Catalunya no acabará de aplicarse hasta octubre.
En el encabezamiento del Blog de Jose martí Gomez, reza esta frase: " Cuando se agotan todos los medios legales el ciudadano tiene derecho a ejercer la desobediencia civil". (El filósofo John Rawls en 'Una teoría de la justicia').
Así pensamos que es justo que antes estas medidas injustas, la ciudadanía ejerza la desobediencia civil


http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/06/30/actualidad/1341073008_679514.html

Reflexiones sobre el cambio de paradigma en el modelo sanitario

S’ha estirat més el braç que la màniga en el consum de salut?

De l’esbombada “bombolla sanitària” a un canvi de paradigma en l’atenció de la salut
Josep ClusaPsiquiatra 
A partir del final de la segona guerra mundial, durant les darreres dècades d’hegemonia de les polítiques socialdemòcrates, va produir-se un canvi de model social que va conduir (“estirant més el braç que la màniga”?) a instituir un servei públic de salut universal, força accessible i equitatiu i d’alta qualitat. Al nostre país, amb posterioritat, després de la instauració d’un règim democràtic, vam arribar a dotar-nos d’un sistema sanitari i de previsió social homologable a nivell europeu, superior sense dubte al nord-americà pel que fa a l’atenció de la salut de la majoria de la població.
El desenvolupament d’un pensament i d’uns programes orientats a avançar en la satisfacció dels valors i dels drets de ciutadania, d’entre els quals els referents a la salut ha donat lloc a que actualment, en el curs de la crisi-fallida del nostre model econòmic i social, aquest progres s’hagi volgut equiparar interessadament a una bombolla, en aquest cas sanitària, similar a la del totxo. I així, els òrgans de govern lliberal-populars no s’han cansat de denunciar que la “gente demana massa medicines”, “acudeix sense raons justificades a urgències dels grans hospitals”, etc… com demanava també, s’ha dit, sense bon criteri i mesura hipoteques a bancs i caixes d’estalvi.
I efectivament, el cost i la despesa sanitària tendeixen a incrementar-se en el curs de la millora de les expectatives pel que fa a l’esperança de vida i dels avenços tecnològics en el camp de la salut. Com il·lustració recullo algunes dades significatives facilitades pel Servei Català de la Salut (Pla de Salut 2011-2015. Generalitat de Catalunya):
Els canvis sociodemogràfics que s’estan produint permeten dibuixar un nou escenari poblacional. El segment de població que experimentarà un major creixement serà el de majors de 65 anys, que passarà del 16’5% el 2010 al 21’6% el 2030.
Les dades recollides per l’Institut Català de la Salut (ICS) indiquen que el 33’7% de la població catalana pateix d’una o més malalties cròniques, que en el cas de la població de més de 64 anys aquest percentatge arriba fins el 75’8.
Aproximadament el 40% dels majors de 45 anys pateixen malalties cròniques, suposant el seu tractament el 75% de la despesa sanitària total…posant en risc la sostenibilitat del sistema.
El patró de la malaltia i el perfil del pacient crònic respon majoritàriament a un malalt amb comorbiditat (pluridiagnosticat), de més de 65 anys, polimedicat, amb dependència i fràgil clínicament. Provocant a hores d’ara una elevada demanda de serveis, especialmente els hospitalaris i urgents, i un elevat cost.
En el període 1994-2006 els trastorns que han experimentat un creixement més important han estat la depressió i/o ansietat,el colesterol elevat, la pressió alta entre els homes i les varices entre les dones. 
…Més enllà de resoldre els reptes que plabteja la cronicitat al sistema sanitari català, és una oportunitat per a millorar el model assistencial actual en la seva globalitat… cap a un model integral i integrat d’atenció al ciutadà i les seves necessitats de salut i socials…el sistema sanitari i social s’ha de transformar per adaptar-se proactivament a la condició del ciutadà en cada estadi de la seva trajectòria vital.
Com finançar aquesta despesa/cost amb tendència a un increment progressiu? La resposta és comprensiblement complexa i molt diferent segons es plantegi des de la defensa del servei públic de salut o des de la defensa de la gestió i propietat privada d’aquest servei. En tot cas la situació a la qual s’ha arribat, amb elevats graus d’ineficiència, despesa consumista (medicamentalització!) i corrupció en la gestió públic/privada dels serveis de la xarxa sanitària, planteja l’oportunitat i la conveniència d’impulsar i aprofundir un canvi de model, amb la consolidació d’un servei nacional de salut universal, orientat realment a la prevenció, en especial de les situacions de risc, a la educació en salut, a la desmedicalització, a l’apoderament des del recolzament a la participació dels professionals i ciutadans. Un apoderament que reforça l’estat no com un òrgan benefactor sinó com la institució garant dels drets de la ciutadania a aquest bé universal que constitueix la salut.
D’acord amb això, s’hauria de reorientar la política fiscal i d’impostos i hauria de forçar-se la intervenció de l’estat, aquest estat que es diu en fallida, que estaria exhaust, diuen, per l’excés consumista i per “estirar més el braç que la màniga”… Quan el percentatge del PIB destinat a sanitat estava dins la franja baixa entre els països europeus, la ideologia i la cultura consumista s’havia introduït en el “mercat de la salut” i, sobre tot, quan es considera que “la salut és un bé privat que no depèn de l’Estat” (i els determinants socials de la salut dels epidemiòlegs i salubristes?), com declarava a la premsa un conseller. I especialment quan s’aconsella “facis vostè d’una mútua” per fer més sostenible el sistema. Un sistema que cada vegada més sembla orientar-se a una diferenciació entre una medicina pública per les capes més desfavorides de la població i els tractaments més cars i tecnològicament complexes, i una medicina privada per els més benestants, entre els quals els turistes sanitaris d’alt nivell de renda; un pool turístic de la salut al costat del pool del joc, la prostitució i l’evasió de capitals?

Hablemos en serio de la sanidad.

Artículo extraido del blog de Jose martí Gomez

Hablemos en serio de la Sanidad

Joan GrauGestor sanitario
9-5-2012 (8:50)
En  1942 Girón de Velasco, en su Ley del Seguro Obligatorio de Enfermedad, transformó el I.N.P. que se  había  creado en 1908,  en una Mutua que debía prestar la Asistencia Sanitaria. Lo hizo utilizando el método que hoy los informáticos definirían como “cortar y pegar”: Con Hospitales propios y los médicos y las enfermeras contratados por el Sistema Público (copiado del National Health Service inglés), pero con una financiación procedente de las cuotas que los empleados y las empresas pagaban (como las mutuas del modelo Bismarck alemán, pero aquí con una mutua estatal). Solo tenían derecho a asistencia los empleados que cotizaban y sus familiares directos menores o ancianos.
En 1978  la Constitución fijaba el derecho de todos los españoles a la Asistencia Sanitaria, que se concretó en la Ley General de Sanidad de 1986,  que generalizaba el derecho a la asistencia a todos los españoles y descentralizaba su gestión traspasándola a las comunidades autónomas. Se mantenía una financiación dualista entre cuotas e impuestos, creciendo la participación de éstos hasta el año 1999, en que pasó a ser del 100%. Esta ley organizaba la asistencia sanitaria en Atención Primaria y Atención Especializada (que se prestaría en los hospitales) pero decía que ambas debían estar coordinadas.
En 1981 se había producido el primer traspaso de las funciones y servicios del Insalud a la comunidad autónoma catalana, que contrató diez gerentes para gestionar adecuadamente su Instituto Catalán de la Salud (ICS). Ocho de los gerentes gestionarían hospitales y dos la atención primaria. Todos estuvieron de acuerdo en que lo importante habría sido gestionar regiones sanitarias que incluyesen la atención primaria y su hospital de referencia. Pero, de los sesenta hospitales que el Mapa sanitario admitía, solo doce pertenecían al ICS.
En 1983 Fetter creó los Grupos de Diagnóstico Relacionados (DRG) para establecer un sistema prospectivo de pago a los hospitales por su atención a los enfermos ingresados, eliminando el pago por día de estancia y analizando el tiempo necesario para su atención y sus costes.
Un artículo de la revista The Economist de 1991  decía: El servicio sanitario es un negocio peculiar. Es colosal, tiene una demanda muy importante. La mayoría de los países ricos del mundo gasta casi el 10% de su producto interior bruto en ello. El hospital local es, a menudo, el mayor negocio de la ciudad. No está catalogado como tal por una peculiaridad del servicio sanitario: la mayoría de los que trabajan en él niegan que se trate de un negocio. Los médicos consideran que su larga y exigente preparación los pone en la cima de las profesiones, no por debajo de los proveedores de servicios. Y desde luego, no por debajo de los gestores profesionales, que no entienden de medicina y usan palabras como coste, gasto, provecho, etc.
En 1994 se había traspasado la atención Sanitaria a siete Comunidades Autónomas.
En 2002 se traspasó a las diez restantes, pero sin definir que cosas quedaban en el Gobierno Central, como se distribuía el presupuesto que el país destinaba a Sanidad, de lo que recaudaba con sus impuestos, que formulas de coordinación se establecían y que prestaciones estaban garantizadas para todos los ciudadanos. Nadie pensó en una tarjeta sanitaria única.
A partir de entonces cada comunidad tuvo libertad para organizar su atención sanitaria y se implantó el sistema, conocido en todo el mundo: inventar lo que está hecho y no mirar lo que los demás hacen bien o mal.
En 2012 los periódicos van llenos del tema Guadiana: Ahorrar en Sanidad. Sucede que nos hemos convertido en pobres y nuestros políticos siguen sin saber administrar el dinero de nuestros impuestos y deciden ahorrar en Sanidad para equilibrar las cuentas del Estado, porque no sabemos,  no podemos, o no queremos hacerlo en otros gastos
En el reparto de recortes en el gasto y después de las rebajas en nóminas y reducciones de actividad aplicados por el Govern catalán, la nueva e inexperta ministra del ramo ha recibido la instrucción de reducir, en el presupuesto de 2012, la módica cantidad de 7000 millones.
Ha explicado como lo hará: Por retirar la tarjeta sanitaria a los extranjeros irregulares y turistas sanitarios europeos ahorrará 917 millones. Por unificar las compras de material sanitario de todas las comunidades (cosa que legalmente no puede hacer) ahorrará 1000 millones, rebajando los precios que fijan los proveedores. En recursos humanos reducirá 500 millones (15.000 parados más). Por ordenar la cartera, o sea eliminar prestaciones, serán 700 millones.
Y en el capítulo de la Farmacia: Eliminará del nomenclátor medicamentos por valor de 500 millones. Substituirá otros por genéricos por valor de 1550 millones. Conseguirá que los pacientes no acumulen en sus casas medicación por valor de 1000 millones y nos invitará a que, en la Farmacia Copaguemos por valor de 500 millones. Total en Farmacia 3550 millones, o sea: más de la mitad. Los gastos en sanidad se distribuyen en tres capítulos principales: Farmacia (23%), Hospitales (47 %) y Atención Primaria (21 %).
Otra propuesta es volver a la ley de Girón garantizando sólo la asistencia a los que tengan cartilla y eliminando cartillas, pero privatizando la prestación. En resumen una intromisión en la ley vigente sin entrar en el tema base: La mejora en la organización que permita gastar lo necesario para seguir prestando una buena asistencia sanitaria a un coste adecuado.
En Organización Empresarial, cuando se trata de un caso de una empresa en quiebra, como es ahora la Sanidad, se empieza por un análisis que lleva al Presupuesto Base Cero, que elimina lo innecesario. Una estructura lógica debería pasar por la creación de Regiones sanitarias en las que pudiese prestarse la atención sanitaria a la mayor parte de los problemas de los pacientes, dejando para centros especializados lo que requiere alta tecnología. Es absurdo llevar al hospital próximo al paciente operaciones y tratamientos muy sofisticados y reducir el número de veces que éstas se practican, con el riesgo de falta de práctica del personal y empeoramiento de calidad. Si en una comunidad se hacen quinientos trasplantes de riñón y una unidad hospitalaria  puede hacer cerca de trescientos es ilógico mantener siete unidades, con un coste de guardias elevado y una efectividad baja.
En cada región los pacientes, con una Historia Clínica única informatizada y accesible (igual que es accesible el dinero que cada uno tiene en su banco desde cualquier terminal del mundo) deberían tener asignado su médico de cabecera, su centro de diagnóstico, su área de urgencias, su hospital de referencia y en caso de necesidad su residencia socio-sanitaria, que tuviesen, todos ellos,  acceso a toda la información sin que fuese necesario duplicar pruebas ni transportar papeles. Así  podría atenderse la mayor parte de los problemas y estudiarse la forma de atención a los enfermos crónicos, formándoles adecuadamente para su autocuidado y evitando las aglomeraciones en urgencias en los momentos de agudización de sus procesos.
Esta organización debería ser implantada con la colaboración del estamento sanitario, que quedaría centrado en hacer su trabajo asistencial. Su puesta en marcha a partir de cero, esto es, eliminando las estructuras políticas y la multitud de duplicidades existentes, reduciría el coste de la atención sanitaria, permitiría el control del coste unitario en el Hospital (DRG),  en Primaria, en Diagnósticos y en Urgencias y ayudaría a la comparación de la eficiencia de todas las partes del sistema. Una vez conocida la situación real y  el total del gasto,  sería el momento de la decisión de sufragar este gasto con cargo a los presupuestos del estado y de comprobar si la privatización de alguno de los apartados permite hacer mas barato lo que está gestionado públicamente. Parece difícil que si la gestión pública es buena una empresa privada, que pretende ganar dinero, pueda hacer lo mismo más barato.
 

¿Qué defemsem ?

Cadena humana en el Hospital de la  Vall d'Hebron. Todo un éxito de convocatoria

http://cadenavh.wordpress.com/about/

Iniciativa aporta su ayuda jurídica para los usuarios que no paguen el euro por medicamento

Nos envian estos dos vinculos para ayudar a las personas que hayan decidido no pagar el euro por medicamento

http://www.iniciativa.cat/icv/news/40532

http://www.iniciativa.cat/icv/documents/4784

Las farmacias aplazan el copago vinculado a la renta

Uno pensaría que habían alcanzado las cumbres má altas de la miseria. Pues no, todavía se pueden esforzar más.
La  situación es de comic.
Todavía no se han enterado de que no vamos a pagar


http://www.europapress.es/salud/farmacia-00668/noticia-cataluna-amp-pacientes-pagaran-mes-despues-copago-farmaceutico-octubre-20120629142614.html